Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marc CAMPANARIO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marc CAMPANARIO. Mostrar tots els missatges
dijous, 12 de juny del 2014
Conclusions
CONCLUSIONS
Valoració del treball:
Aquest crèdit de síntesis l'he fet durant aquesta setmana, he estat fent el treball de Mar i Oceans. aquest treball te diferents apartats a fer, com els següents:
-Context geogràfic
-Cinema
-Literatura
-Pintura
-Música
- Arquitectura
- Diccionari de llengües
- Esports
- Formació i origens
- Tradició i costums
- Altres/Fauna i flora
Cada dia de la setmana hem fet un apartat dels 3 que tenim repartits cadascun. El dilluns vaig fer el Context Geogràfic que costa de la posició dels oceans, el seu clima, i les illes que els envolten, explica una mica els oceans i poca cosa mes.
El dimarts vaig fer l'arquitectura del Palau d'òpera de Sydney, S'explica una mica l'interior, el numero de seients que hi han i lo gran que son les sales, qui la va dissenyar, de quin material el van construir i la importància que te aquesta Opera.
El següent dies el dimecres vaig fer juntament amb la meva companya la Sara Colmenero l'apartat de Fauna i Flora. Aquest apartat va dels animals marins i les plantes de l'aigua. Jo he explicat els mamífers marins i uns cuants tipus de balenes. He explicat quanta esperança de vida tenen aquests animals i que fan.
Conclusió final
Aquest treball de recerca m'ha servit per entendre una mica mes tot lo que relaciona amb l'aigua, els oceans i els mars. Ara se mes coses sobre varios animals marítims i de l'estructura , l'òpera de Sydney o les balenes o fins i tot el clima dels oceans.
dimecres, 11 de juny del 2014
Mamífers aquàtics
Fauna i flora
Mamífers:
principals mamífers: balena (tipus de balena), foca, dofí,
Balena: la balena te un gran crani que es una tercera part del cos, quan son adultes medeixen entre 15-17 metres amb un pes de 80 tones aproximadament.es el mamífer mes gran del oceà. les balenes normals medeixen entre 5-25 metres la seva cua les ajuda a pujar a la superfície per respirar, poden aguantar una hora sota l'aigua sense surti a la superfície per respirar, tenen una esperança de vida de 30 anys.
Tipus de balenes
- Balena Austral: Viu als mars del sud i medeix uns 17 metres i pesa unes 60 tones
- Balena Blava: Es una espècie protegida des de el 1967, el seu cap es un 25% del seu cos aproximadament. Medeix uns 33 metres i pesa unes 130 tones.
- Balena Blanca: Acostumen a viure a les costes. medeixen 10 metres i pesen unes 12 tones.
- Balena Geperuda: Als estius viatja als mars tropicals. Te unes aletes pectorals molt grosses. Te geps al costat del cap. Medeix uns 15 metres i pesa unes 30 tones.
- Balena Grisa: Tenen pels damunt al cos. Viuen al oceà Àrtic i a la tardor van cap al sud. Van recuperant la població. Medeix de 10 a 14 metres i pesa unes 20 tones.
Balena Blanca Balena Geperuda
Balena Gris Balena Austral
Balena Blava
Tipus de balenes
- Balena Austral: Viu als mars del sud i medeix uns 17 metres i pesa unes 60 tones
- Balena Blava: Es una espècie protegida des de el 1967, el seu cap es un 25% del seu cos aproximadament. Medeix uns 33 metres i pesa unes 130 tones.
- Balena Blanca: Acostumen a viure a les costes. medeixen 10 metres i pesen unes 12 tones.
- Balena Geperuda: Als estius viatja als mars tropicals. Te unes aletes pectorals molt grosses. Te geps al costat del cap. Medeix uns 15 metres i pesa unes 30 tones.
- Balena Grisa: Tenen pels damunt al cos. Viuen al oceà Àrtic i a la tardor van cap al sud. Van recuperant la població. Medeix de 10 a 14 metres i pesa unes 20 tones.
Balena Blanca Balena Geperuda
Balena Gris Balena Austral
Balena Blava
Foca: la foca te la pell gruixuda i algunes tenen els ullals molt llargs per triturar els caragols i els musclos, els mascles, poden arribar a pesar 150 kg i pot arribar a medir 160 cm i la femella, pot arribar a pesar 130 kg i medir 130 cm. els mascles poden arribar a viure 20 anys i les femelles 30 anys.Els mascles es barallen entre sí per conquistar a la femella.
Dofí: Els dofins viuen en els oceans però també se'ls pot trobar en llacs i rius. hi han moltes varietat de tamanys i formes, hi ha des de el dofí mes petit que no arriba al metre i han que passen dels 3,5 metres, entre les seves característiques te un cos hidrodinàmic i el seu cap amb un morro allargat, ulls petits i orificis nasals alts. Poden arribar a nadar a 63 km/h sense provocar turbulències i saltar fins a 7 metres per sobre de l'aigua.
Dofí: Els dofins viuen en els oceans però també se'ls pot trobar en llacs i rius. hi han moltes varietat de tamanys i formes, hi ha des de el dofí mes petit que no arriba al metre i han que passen dels 3,5 metres, entre les seves característiques te un cos hidrodinàmic i el seu cap amb un morro allargat, ulls petits i orificis nasals alts. Poden arribar a nadar a 63 km/h sense provocar turbulències i saltar fins a 7 metres per sobre de l'aigua.
dimarts, 10 de juny del 2014
Arquitectura, Marc campanario
Arquitectura
Opera de Sydney:
L'opera de Sydney està situada a Australia, al Port de Sydney. Va ser disenyat per un Danès, Jorn Utzon. Es va començar a contruir al 1957 i es va ignaugurar al 20 d'Octubre del 1973, es una de les escultures mes representatives de l'Arquitectura del segle XX. Al 2007 va ser galardonat amb el titol de Patrimoni de la Humanitat, Juntament va participar en el concurs de les Set maravellas del mon.
Aquest edifici esta colocat sobre una plataforma que te varies utilitats, com veure la resta de la ciutat d'una perspectiva mes elevada i la seva massa petria te la funcio de podi. Aquest edifici esta fet de vidre, formigo armat, acer i ceràmica.
Al interior de l'Opera podem veure bastants espais diferents, tots junts uns dels altres, hi han dues grans sales, conectades amb els pasadissos, asl pasadissos hi han vistes on poder socialitzar amb la gent .
Les dificils solucions estucturals van disparar el cos del projecte provocan casi la bancarota del govern de Nova Gal·les del Sudva tenir nombrosos enfrontaments entre representants polítics i arquitectes.
l'Opera te cinc teatres:
1- El concert Hall o Sala de Conciertos, amb 2679 seients, conté el organ de l'Opera de Sydney i l'organ meganic mes gran del mon, amb uns 10.000 tubs.
2- El Opera theatre o teatre de l'Opera amb 1547 seiens, es l'espai principal de la companyia Opera d'Austràlia, també es utilitzat per la Companyia Australiana de Ballet.
3- El Drama Theatre o teatro per la Drama, amb 544 seients.
4- La sala de Musica, amb 398 seients.
5- El Studio Theatre, amb 364 seients.
Opera de Sydney:
L'opera de Sydney està situada a Australia, al Port de Sydney. Va ser disenyat per un Danès, Jorn Utzon. Es va començar a contruir al 1957 i es va ignaugurar al 20 d'Octubre del 1973, es una de les escultures mes representatives de l'Arquitectura del segle XX. Al 2007 va ser galardonat amb el titol de Patrimoni de la Humanitat, Juntament va participar en el concurs de les Set maravellas del mon.
Aquest edifici esta colocat sobre una plataforma que te varies utilitats, com veure la resta de la ciutat d'una perspectiva mes elevada i la seva massa petria te la funcio de podi. Aquest edifici esta fet de vidre, formigo armat, acer i ceràmica.
Al interior de l'Opera podem veure bastants espais diferents, tots junts uns dels altres, hi han dues grans sales, conectades amb els pasadissos, asl pasadissos hi han vistes on poder socialitzar amb la gent .
Les dificils solucions estucturals van disparar el cos del projecte provocan casi la bancarota del govern de Nova Gal·les del Sudva tenir nombrosos enfrontaments entre representants polítics i arquitectes.
l'Opera te cinc teatres:
1- El concert Hall o Sala de Conciertos, amb 2679 seients, conté el organ de l'Opera de Sydney i l'organ meganic mes gran del mon, amb uns 10.000 tubs.
2- El Opera theatre o teatre de l'Opera amb 1547 seiens, es l'espai principal de la companyia Opera d'Austràlia, també es utilitzat per la Companyia Australiana de Ballet.
3- El Drama Theatre o teatro per la Drama, amb 544 seients.
4- La sala de Musica, amb 398 seients.
5- El Studio Theatre, amb 364 seients.
dilluns, 9 de juny del 2014
Context Geogràfic
Ocea Atlantic
Superficie: Oceà Atlantic: És el segon en superfície amb 82.880.000 km2; 92.111.000 km2 comptant els mars adjuntes. L’Equador el divideix en dues parts: la nord, de 36.260.000 km2 i la sud, de 46.620.000 km2. La profunditat mitjana és de 3.322 metres, amb un valor aproximat de 353.000.000 km3 d’aigua.
Illes: Les illes que es troben a l’Atlàntic es poden dividir, per l’origen, en: illes volcàniques de la dorsal central (Jan Mayen, São Paulo, Ascensió, Santa Helena, Tristão da Cunha i Gough); illes volcàniques, fora de la dorsal (Fer-Oer, Madeira, Bioko, Príncipe, São Tomé, Pagalú, Fernando de Noronha, Trindade i Sandwich del Sud); illes principalment volcàniques (Açores, Canàries, Cap Verd i Petites Antilles), i illes de caràcter continental (Svalbard, Britàniques, Grans Antilles i Malvines). hi han aproximadament 24.000 illes contant les mes petites.
Clima: Les zones climàtiques varien amb la latitud; les zones més càlides s'estenen a través de l'Atlàntic i al nord de l'equador. Les zones més fredes estan a les latituds altes, i corresponen a àrees cobertes de gel mari. Els corrents oceànics contribueixen al control climàtic transportant aigües càlides i fredes a altres regions.
Ocea Atlantic
Superficie: Oceà Atlantic: És el segon en superfície amb 82.880.000 km2; 92.111.000 km2 comptant els mars adjuntes. L’Equador el divideix en dues parts: la nord, de 36.260.000 km2 i la sud, de 46.620.000 km2. La profunditat mitjana és de 3.322 metres, amb un valor aproximat de 353.000.000 km3 d’aigua.
| Oceà | Superfície (en km²) | Índex de comparació (*) |
|---|---|---|
| Oceà Atlàntic | 94.000.000 | 1 |
| Oceà Pacífic | 180.000.000 | 1,91 |
| Oceà Índic | 75.000.000 | 0,80 |
| Oceà Antàrtic | 20.327.000 | 0,22 |
| Oceà Àrtic | 14.090.000 | 0,15 |
Illes: Les illes que es troben a l’Atlàntic es poden dividir, per l’origen, en: illes volcàniques de la dorsal central (Jan Mayen, São Paulo, Ascensió, Santa Helena, Tristão da Cunha i Gough); illes volcàniques, fora de la dorsal (Fer-Oer, Madeira, Bioko, Príncipe, São Tomé, Pagalú, Fernando de Noronha, Trindade i Sandwich del Sud); illes principalment volcàniques (Açores, Canàries, Cap Verd i Petites Antilles), i illes de caràcter continental (Svalbard, Britàniques, Grans Antilles i Malvines). hi han aproximadament 24.000 illes contant les mes petites.
Clima: Les zones climàtiques varien amb la latitud; les zones més càlides s'estenen a través de l'Atlàntic i al nord de l'equador. Les zones més fredes estan a les latituds altes, i corresponen a àrees cobertes de gel mari. Els corrents oceànics contribueixen al control climàtic transportant aigües càlides i fredes a altres regions.
Ocea Pacific
Superficie:
l'Oceà Pacific es l'Oceà mes gran del planeta. Aquest oceà es 1/3 part de la terra, amb una àrea de 179,7 milions de km². S'estén uns 15.500 km des del mar de Bering , al nord de l'Àrtic, fins als marges gelats de l'Antàrtida (el mar del Ross) al Sud; el Pacífic ateny la seva màxima amplitud E-O aproximadament a 5 graus de latitud Nord, on s'estén per uns 19.800 km, des d'Indonèsia fins a la costa Colombiana. El límit occidental de l'oceà se situa sovint a l'estret de Malacca. El punt mes fond de la superfície terrestre, La fossa de Mariannes, està ubicat al Pacífic.
Illes:
El Pacífic conté unes 25.000 illes, més que tota la resta d'oceans junts, la majoria de les quals es troben al sud de l'equador.
Clima:
A l'àrea del Pacífic, hi ha cinc zones o regions climàtiques diferents: les latituds mitjanes, els tròpics, la regió del monsó, la dels tifons, i l'equador (zona de calma).
Oceà Àrtic:
L'oceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del Pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Superficie:
L'oceà Àrtic ocupa un canal aproximadament circular i cobreix una àrea d'uns 14.056.000 km²,, gairebé la superfície de Rússia. Pràcticament envoltat de terra, la línia de costa que l'encercla és de 45.390 km i està rodejat de les masses terrestres d'Europa, Àsia, Amèrica del nord i Groenlàndia i bastants illes.
Clima:
Sota l'actual edat glacial, l'oceà àrtic presenta un clima polar que es caracteritza per marges de temperatura relativament estrets de fred persistent; hiverns caracteritzats per la foscor contínua, el fred i unes condicions meteorològuiques estables, amb cels clars; claror contínua als estius, boires, i de vegades tempestes dèbils amb pluja o neu.
Oceà Antàrtic
Superficie:
L'oceà Antàrtic inclou el Corrent Circumpolar Antàrtic (que circula al voltant de l'Antàrtida), el Mar d'Amundsen , el de Bellingshausen, parts del Passatje de Drake, el Mar de Ross, el de Cooperació, el de Cosmonautes, una part petita del Mar de Scotia i el Mar de Weddell. La seva àrea total comprèn 20.327.000 quilòmetres quadrats.
Clima:
Les temperatures de l'aigua varien entre els 10 °C i els -2 °C. Les tempestes ciclòniques viatgen cap a l'est a través del continent i sovint són intenses a causa del contrast de temperatura entre el gel i el mar obert.
Ocea Ìndic
L'oceà Índic és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Superficie:
La seva àrea és de 73.556.000 km², incloent-hi el Mar Roig i el golf Pèrsic. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 km3.
Clima:
El clima al nord de l'Equador està afectat per un sistema de vents monsònics. Vents forts del nord-est hi bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sud i oest.
Superficie:
l'Oceà Pacific es l'Oceà mes gran del planeta. Aquest oceà es 1/3 part de la terra, amb una àrea de 179,7 milions de km². S'estén uns 15.500 km des del mar de Bering , al nord de l'Àrtic, fins als marges gelats de l'Antàrtida (el mar del Ross) al Sud; el Pacífic ateny la seva màxima amplitud E-O aproximadament a 5 graus de latitud Nord, on s'estén per uns 19.800 km, des d'Indonèsia fins a la costa Colombiana. El límit occidental de l'oceà se situa sovint a l'estret de Malacca. El punt mes fond de la superfície terrestre, La fossa de Mariannes, està ubicat al Pacífic.
Illes:
El Pacífic conté unes 25.000 illes, més que tota la resta d'oceans junts, la majoria de les quals es troben al sud de l'equador.
Clima:
A l'àrea del Pacífic, hi ha cinc zones o regions climàtiques diferents: les latituds mitjanes, els tròpics, la regió del monsó, la dels tifons, i l'equador (zona de calma).
Oceà Àrtic:
L'oceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del Pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Superficie:
L'oceà Àrtic ocupa un canal aproximadament circular i cobreix una àrea d'uns 14.056.000 km²,, gairebé la superfície de Rússia. Pràcticament envoltat de terra, la línia de costa que l'encercla és de 45.390 km i està rodejat de les masses terrestres d'Europa, Àsia, Amèrica del nord i Groenlàndia i bastants illes.
Clima:
Sota l'actual edat glacial, l'oceà àrtic presenta un clima polar que es caracteritza per marges de temperatura relativament estrets de fred persistent; hiverns caracteritzats per la foscor contínua, el fred i unes condicions meteorològuiques estables, amb cels clars; claror contínua als estius, boires, i de vegades tempestes dèbils amb pluja o neu.
Oceà Antàrtic
Superficie:
L'oceà Antàrtic inclou el Corrent Circumpolar Antàrtic (que circula al voltant de l'Antàrtida), el Mar d'Amundsen , el de Bellingshausen, parts del Passatje de Drake, el Mar de Ross, el de Cooperació, el de Cosmonautes, una part petita del Mar de Scotia i el Mar de Weddell. La seva àrea total comprèn 20.327.000 quilòmetres quadrats.
Clima:
Les temperatures de l'aigua varien entre els 10 °C i els -2 °C. Les tempestes ciclòniques viatgen cap a l'est a través del continent i sovint són intenses a causa del contrast de temperatura entre el gel i el mar obert.
Ocea Ìndic
L'oceà Índic és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Superficie:
La seva àrea és de 73.556.000 km², incloent-hi el Mar Roig i el golf Pèrsic. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 km3.
Clima:
El clima al nord de l'Equador està afectat per un sistema de vents monsònics. Vents forts del nord-est hi bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sud i oest.
Fotografía dels 5 oceans:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)