Conclusions

                             


                                                     CONCLUSIONS 


Valoració del treball:

Aquest crèdit de síntesis l'he fet durant aquesta setmana, he estat fent el treball de Mar i Oceans. aquest treball te diferents apartats a fer, com els següents:
   -Context geogràfic
   -Cinema
   -Literatura
   -Pintura
   -Música
   - Arquitectura
   - Diccionari de llengües
   - Esports
   - Formació i origens
   - Tradició i costums
   - Altres/Fauna i flora
 Cada dia de la setmana hem fet un apartat dels 3 que tenim repartits cadascun. El dilluns vaig fer el Context Geogràfic que costa de la posició dels oceans, el seu clima, i les illes que els envolten, explica una mica els oceans i poca cosa mes.
El dimarts vaig fer l'arquitectura del Palau d'òpera de Sydney, S'explica una mica l'interior, el numero de seients que hi han i lo gran que son les sales, qui la va dissenyar, de quin material el van construir i la importància que te aquesta Opera.

El següent dies el dimecres vaig fer juntament amb  la meva companya la Sara Colmenero l'apartat de Fauna i Flora. Aquest apartat va dels animals marins i les plantes de l'aigua. Jo he explicat els mamífers marins i uns cuants tipus de balenes. He explicat quanta esperança de vida tenen aquests animals i que fan.

Conclusió final 

Aquest treball de recerca m'ha servit per entendre una mica mes tot lo que relaciona amb l'aigua, els oceans i els mars. Ara se mes coses sobre varios animals marítims i de l'estructura , l'òpera de Sydney o les balenes o fins i tot el clima dels oceans.

MUSIQUES DEL MAR

EDUARD TOLDRÀ

imatges varies de l'autor - http://www.eduardtoldrasoler.info/

Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 7 d'abril del 1895 -Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan segle XX. Hom l'ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 i un dels grans exponents del Noucentisme musical.

VISTES AL MAR

MANEL
Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons barregen el pop amb música folklòrica.
En actiu des de: 2007 
Origen: Barcelona 
Àlbums: Atletes, baixin de l'escenari, Els millors professors europeus, 10 milles per veure una bona armadura
EL MAR

webgrafía: Manel_(grup)

CONCLUSIONS: 
Quan es parla en l'àmbit del mar i en cançons sobre l'aigua, quasi totes són peses musicals tranquiles i relaxans. N'hia molta sense lletra tocades amb instruments, però les més actuals comensen a ser més alegre, amb lletra i amb més ritme.

Rafael Alberti Merello

Va néixer el 16 de desembre de 1902 al Puerto de Santa María(Cadis), fill d'Agustín Alberti i de Maria Merello, va ser el cinquè de sis germans. 

Els seus principis van ser en el món de la pintura. Al 1917, es va traslladar a Madrid amb la seva família, on es va dedicar a copiar pintures del Museu del Prado   

Es va casar el 1930 amb l'escriptora María Teresa León. 

Va morir el 28 d'octubre de 1999, als 96 anys.

Obres poètiques:   

-Marinero en tierra 

-La amante 

-Cal y canto 

-Consignas 

Obres teatrals: 

-Fermín Galán 

-Radio Sevilla 

-La Gallarda 

-El adefesio 

Rafael Albert al 1978 en la celebració per la legalització del PCE 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Alberti_Merello#mediaviewer/Fitxer:Alberti002.jpg

Diccionari De Llengües

Webgrafia:Wordreference.com

Aquí esta el diccionari de llengües traduït en 7 llengües diferents i 20 paraules de la família de Mar i Oceáns.

Català	Castella	Francés	Gallec	Romanés	Italià	Basc
Mariner	Marinero	Marin	Mariñeiro	Marinar	Marinaio	Marinel
Maritim	Marítimo	Maritim	Marítimo	maritim	Marittimo	Itsas
Marea	Marea	Marée	Marea	Maree	Marea	Marea
Ona	Ola	Vague	Ola	Val	Onda	olatu
Aigua	Agua	Eau	Auga	Apă	Acqua	ura
Costa	Costa	Costa	Costa	Coastă	Costa	Costa
Vaixell	Barco	Ship	Navío	Navă	Nave	Ontzia
Fossa Oceànica	Fosa oceánica	Fosse océanique	Trincheira Oeánica	Sanț Oceanice	Fossa Oceànica	Ozeanoko Lubaki
Remolí	Remolino	Tourbillon	Hidromasaxe	Sorb	Mulinello	Zurrunbilo
Peixos	Peces	Poisson	Peixe	Pește	pesce	Arrain
Sorra	Arena	Sable	Area	Nisip	sabbia	Harea
Corrents Marins	Corrientes marinas	Courants	Correntes Mariña	Curenti Marin	Correnti Marino	Korronteak
Ancla	Ancla	Ancre	Ancle	Ancle	Ancora	Aingura
Coral	Coral	Corail	Coral	Coral	Corallo	Coral
Tallavents	Corta Vientos	tallaventsç	Rompe-Vento	Protecție Impotriva Vântului	Paravento	Windbreak
Navegació	Navegación	navigation	Navegación	Navigare	Navigazione	Nabigazioa
Platja	Playa	Plage	Praia	Plajă	Spiaggia	Hondartza
Port	Puerto	Port	Porto	Port	Porto	Portuko
Rocas	Rocas	Roches	Rochas	Roci	Rocce	Arroka

La flora marina

Les espècies vegetals viuen a les zones litoral i nerítica on arriba el sol, ja que requereixen d'aquesta la llum per realitzar la fotosíntesi. Les més conegudes són el fitoplàncton (tot i que també n'hi ha d'origen animal o zooplàncton) i les algues marines.

s'observen els cossos fructífers del
fong de color blau

Líquens: viuen en roques entre el sistema terrestre i el litoral. Són producte de la simbiosi (relació de mútua dependència) entre algues i fongs, on els fongs absorbeixen de les ones que trenquen l'aigua necessària per alimentar les algues i alhora aquestes lliuren substàncies orgàniques producte del procés de fotosíntesi que permeten al fong créixer i reproduir-se. Alguns són capaços de desintegrar les roques amb els seus processos metabòlics i els seus moviments d'expansió i contracció, permetent la preparació dels terrenys per a l'existència d'altres espècies vegetals.

Huiro canutillo. Sernapesca http://goo.gl/g0BaQ7

Huiro: és el nom comú que rep una de les espècies d'alga més abundant del litoral. En el fons marí serveixen de refugi i aliment per a espècies com la jaiba del huiro, l'eriçó i diversos mol · luscs. A la costa són acumulacions de macroalgues brunes que han estat arrencades i arrossegades per ones i marees. És comú trobar sobre la sorra i les roques. Els huirales de platja constitueixen un hàbitat inestable per la seva existència, de manera que es descomponen. Sota ells solen trobar varietats d'espècies com acumulacions de puces saltarines i insectes en les seves diferents etapes de desenvolupament, per als quals el huiro és un bon aliment i un refugi temporal que manté la humitat en els sectors alts de les platges. 

Les algues poden estar surant en les capes més superficials d'aigua, (alga planctòniques) o adherides a roques, pedres i bolones (algues bentòniques). Tots dos grups són els productors més importants al mar i la base de totes les cadenes tròfiques allí existents; però, només les algues bentòniques tenen importància econòmica directa. 

Les algues marines es diferencien de les plantes superiors perquè no tenen tiges, fulles, arrels i sistemes vasculars veritables. En lloc d'això, s'ancoren a objectes sòlids mitjançant un òrgan anomenat hapterio o háptero i absorbeixen els nutrients directament de l'aigua, fabricant el seu aliment mitjançant la fotosíntesi. 

Bàsicament les algues es poden classificar en tres grups: 

http://goo.gl/PlB5R8

• Algues brunes: Conegudes també com "feofitos", entre aquestes algues és possible trobar al voltant de 1500 espècies i són les algues més grans. Viuen preferentment en les zones agitades dels mars polars, encara que hi ha algunes en les profunditats oceàniques. Entre les algues marrons més conegudes hi ha la laminària gegant o les males herbes flotants que apareixen en grans masses en el mar dels Sargassos. El seu color es deu a la presència del pigment fucoxantina, que, juntament amb altres pigments xantofílicos, emmascara el color verd de la clorofil · la en les cèl · lules vegetals. 

http://goo.gl/YmJK9o

• Algues vermelles: amb aquest nom es coneixen un grup d'algues amb més de 3.000 especiese rodófitos (Rhodophyta). Aquestes algues es caracteritzen per tenir pigments ficobilínicos que els confereixen el color vermellós (ficoeritrina i ficocianina), pel fet que emmascaren el color de les clorofil · les. La majoria de les espècies creixen prop de les costes tropicals i subtropicals. Les algues vermelles proporcionen una sèrie de col · loides, principalment agar-agar i carragenina. Entre elles es troben: la "fa clic" o "champa", el "pelillo" o "carminco", la "xicoira", el "llapín" i el "líquen gomós". 

http://goo.gl/F6LsG9

• Algues verdes: nom que reben els membres d'una divisió d'algues que sumen entre 6.000 i 7.000 espècies. Les hi coneix amb el nom d'algues verdes o cloròfits, a causa del intens color que atorga la clorofil · la ai b. Aquest tipus d'algues es compten entre els organismes més antics i els científics les consideren predecessores de les plantes verdes terrestres. La primera alga verda apareix en el registre fòssil fa més de 2.000 milions d'anys.

webgrafia: https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5925712693476715511#editor/target=post;postID=5869784734015795156