dijous, 12 de juny de 2014

Conclusions

                             


                                                     CONCLUSIONS 


Valoració del treball:

Aquest crèdit de síntesis l'he fet durant aquesta setmana, he estat fent el treball de Mar i Oceans. aquest treball te diferents apartats a fer, com els següents:
   -Context geogràfic
   -Cinema
   -Literatura
   -Pintura
   -Música
   - Arquitectura
   - Diccionari de llengües
   - Esports
   - Formació i origens
   - Tradició i costums
   - Altres/Fauna i flora
 Cada dia de la setmana hem fet un apartat dels 3 que tenim repartits cadascun. El dilluns vaig fer el Context Geogràfic que costa de la posició dels oceans, el seu clima, i les illes que els envolten, explica una mica els oceans i poca cosa mes.
El dimarts vaig fer l'arquitectura del Palau d'òpera de Sydney, S'explica una mica l'interior, el numero de seients que hi han i lo gran que son les sales, qui la va dissenyar, de quin material el van construir i la importància que te aquesta Opera.

El següent dies el dimecres vaig fer juntament amb  la meva companya la Sara Colmenero l'apartat de Fauna i Flora. Aquest apartat va dels animals marins i les plantes de l'aigua. Jo he explicat els mamífers marins i uns cuants tipus de balenes. He explicat quanta esperança de vida tenen aquests animals i que fan.

Conclusió final 

Aquest treball de recerca m'ha servit per entendre una mica mes tot lo que relaciona amb l'aigua, els oceans i els mars. Ara se mes coses sobre varios animals marítims i de l'estructura , l'òpera de Sydney o les balenes o fins i tot el clima dels oceans.








MUSIQUES DEL MAR


EDUARD TOLDRÀ
imatges varies de l'autor - http://www.eduardtoldrasoler.info/































Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 7 d'abril del 1895 -Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan segle XX. Hom l'ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 i un dels grans exponents del Noucentisme musical.Eduard Toldrà i Soler
VISTES AL MAR

MANEL
Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons barregen el pop amb música folklòrica.
En actiu des de: 2007 
Origen: Barcelona 
Àlbums: Atletes, baixin de l'escenari, Els millors professors europeus, 10 milles per veure una bona armadura
EL MAR

webgrafía: Manel_(grup)

CONCLUSIONS: 
Quan es parla en l'àmbit del mar i en cançons sobre l'aigua, quasi totes són peses musicals tranquiles i relaxans. N'hia molta sense lletra tocades amb instruments, però les més actuals comensen a ser més alegre, amb lletra i amb més ritme.

Rafael Alberti Merello

Va néixer el 16 de desembre de 1902 al Puerto de Santa María(Cadis), fill d'Agustín Alberti i de Maria Merello, va ser el cinquè de sis germans. 
Els seus principis van ser en el món de la pintura. Al 1917, es va traslladar a Madrid amb la seva família, on es va dedicar a copiar pintures del Museu del Prado   
Es va casar el 1930 amb l'escriptora María Teresa León. 
Va morir el 28 d'octubre de 1999, als 96 anys.
Obres poètiques:   
-Marinero en tierra 
-La amante 
-Cal y canto 
-Consignas 
Obres teatrals: 
-Fermín Galán 
-Radio Sevilla 
-La Gallarda 
-El adefesio 
Rafael Albert al 1978 en la celebració per la legalització del PCE 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Alberti_Merello#mediaviewer/Fitxer:Alberti002.jpg

Diccionari De Llengües

Webgrafia:Wordreference.com

Aquí esta el diccionari de llengües traduït en 7 llengües diferents i 20 paraules de la família de Mar i Oceáns.

Català
Castella
Francés
Gallec
Romanés
Italià
Basc
Mariner
Marinero
Marin
Mariñeiro
Marinar
Marinaio
Marinel
Maritim
Marítimo
Maritim
Marítimo
maritim
Marittimo
Itsas
Marea
Marea
Marée
Marea
Maree
Marea
Marea
Ona
Ola
Vague
Ola
Val
Onda
olatu
Aigua
Agua
Eau
Auga
Apă
Acqua
ura
Costa
Costa
Costa
Costa
Coastă
Costa
Costa
Vaixell
Barco
Ship
Navío
Navă
Nave
Ontzia
Fossa Oceànica
Fosa oceánica
Fosse océanique
Trincheira Oeánica
Sanț Oceanice
Fossa Oceànica
Ozeanoko
Lubaki
Remolí
Remolino
Tourbillon
Hidromasaxe
Sorb
Mulinello
Zurrunbilo
Peixos
Peces
Poisson
Peixe
Pește
pesce
Arrain
Sorra
Arena
Sable
Area
Nisip
sabbia
Harea
Corrents Marins
Corrientes marinas
Courants
Correntes Mariña
Curenti Marin
Correnti
Marino
Korronteak
Ancla
Ancla
Ancre
Ancle
Ancle
Ancora
Aingura
Coral
Coral
Corail
Coral
Coral
Corallo
Coral
Tallavents
Corta Vientos
tallaventsç
Rompe-Vento
Protecție Impotriva Vântului
Paravento
Windbreak
Navegació
Navegación
navigation
Navegación
Navigare
Navigazione
Nabigazioa
Platja
Playa
Plage
Praia
Plajă
Spiaggia
Hondartza
Port
Puerto
Port
Porto
Port
Porto
Portuko
Rocas
Rocas
Roches
Rochas
Roci
Rocce
Arroka

La flora marina

Les espècies vegetals viuen a les zones litoral i nerítica on arriba el sol, ja que requereixen d'aquesta la llum per realitzar la fotosíntesi. Les més conegudes són el fitoplàncton (tot i que també n'hi ha d'origen animal o zooplàncton) i les algues marines.

1
s'observen els cossos fructífers del
fong de color blau
Líquens: viuen en roques entre el sistema terrestre i el litoral. Són producte de la simbiosi (relació de mútua dependència) entre algues i fongs, on els fongs absorbeixen de les ones que trenquen l'aigua necessària per alimentar les algues i alhora aquestes lliuren substàncies orgàniques producte del procés de fotosíntesi que permeten al fong créixer i reproduir-se. Alguns són capaços de desintegrar les roques amb els seus processos metabòlics i els seus moviments d'expansió i contracció, permetent la preparació dels terrenys per a l'existència d'altres espècies vegetals.

Huiro canutillo. Sernapesca http://goo.gl/g0BaQ7
Huiro: és el nom comú que rep una de les espècies d'alga més abundant del litoral. En el fons marí serveixen de refugi i aliment per a espècies com la jaiba del huiro, l'eriçó i diversos mol · luscs. A la costa són acumulacions de macroalgues brunes que han estat arrencades i arrossegades per ones i marees. És comú trobar sobre la sorra i les roques. Els huirales de platja constitueixen un hàbitat inestable per la seva existència, de manera que es descomponen. Sota ells solen trobar varietats d'espècies com acumulacions de puces saltarines i insectes en les seves diferents etapes de desenvolupament, per als quals el huiro és un bon aliment i un refugi temporal que manté la humitat en els sectors alts de les platges. 

Les algues poden estar surant en les capes més superficials d'aigua, (alga planctòniques) o adherides a roques, pedres i bolones (algues bentòniques). Tots dos grups són els productors més importants al mar i la base de totes les cadenes tròfiques allí existents; però, només les algues bentòniques tenen importància econòmica directa. 

Les algues marines es diferencien de les plantes superiors perquè no tenen tiges, fulles, arrels i sistemes vasculars veritables. En lloc d'això, s'ancoren a objectes sòlids mitjançant un òrgan anomenat hapterio o háptero i absorbeixen els nutrients directament de l'aigua, fabricant el seu aliment mitjançant la fotosíntesi. 

Bàsicament les algues es poden classificar en tres grups: 

http://goo.gl/PlB5R8
  • Algues brunes: Conegudes també com "feofitos", entre aquestes algues és possible trobar al voltant de 1500 espècies i són les algues més grans. Viuen preferentment en les zones agitades dels mars polars, encara que hi ha algunes en les profunditats oceàniques. Entre les algues marrons més conegudes hi ha la laminària gegant o les males herbes flotants que apareixen en grans masses en el mar dels Sargassos. El seu color es deu a la presència del pigment fucoxantina, que, juntament amb altres pigments xantofílicos, emmascara el color verd de la clorofil · la en les cèl · lules vegetals. 
http://goo.gl/YmJK9o
  • Algues vermelles: amb aquest nom es coneixen un grup d'algues amb més de 3.000 especiese rodófitos (Rhodophyta). Aquestes algues es caracteritzen per tenir pigments ficobilínicos que els confereixen el color vermellós (ficoeritrina i ficocianina), pel fet que emmascaren el color de les clorofil · les. La majoria de les espècies creixen prop de les costes tropicals i subtropicals. Les algues vermelles proporcionen una sèrie de col · loides, principalment agar-agar i carragenina. Entre elles es troben: la "fa clic" o "champa", el "pelillo" o "carminco", la "xicoira", el "llapín" i el "líquen gomós". 
http://goo.gl/F6LsG9
  • Algues verdes: nom que reben els membres d'una divisió d'algues que sumen entre 6.000 i 7.000 espècies. Les hi coneix amb el nom d'algues verdes o cloròfits, a causa del intens color que atorga la clorofil · la ai b. Aquest tipus d'algues es compten entre els organismes més antics i els científics les consideren predecessores de les plantes verdes terrestres. La primera alga verda apareix en el registre fòssil fa més de 2.000 milions d'anys.