Les espècies vegetals viuen a les zones litoral i nerítica on arriba el sol, ja que requereixen d'aquesta la llum per realitzar la fotosíntesi. Les més conegudes són el fitoplàncton (tot i que també n'hi ha d'origen animal o zooplàncton) i les algues marines.
 |
| s'observen els cossos fructífers del fong de color blau |
Líquens: viuen en roques entre el sistema terrestre i el litoral. Són producte de la simbiosi (relació de mútua dependència) entre algues i fongs, on els fongs absorbeixen de les ones que trenquen l'aigua necessària per alimentar les algues i alhora aquestes lliuren substàncies orgàniques producte del procés de fotosíntesi que permeten al fong créixer i reproduir-se. Alguns són capaços de desintegrar les roques amb els seus processos metabòlics i els seus moviments d'expansió i contracció, permetent la preparació dels terrenys per a l'existència d'altres espècies vegetals.
| Huiro canutillo. Sernapesca http://goo.gl/g0BaQ7 |
Huiro: és el nom comú que rep una de les espècies d'alga més abundant del litoral. En el fons marí serveixen de refugi i aliment per a espècies com la jaiba del huiro, l'eriçó i diversos mol · luscs. A la costa són acumulacions de macroalgues brunes que han estat arrencades i arrossegades per ones i marees. És comú trobar sobre la sorra i les roques. Els huirales de platja constitueixen un hàbitat inestable per la seva existència, de manera que es descomponen. Sota ells solen trobar varietats d'espècies com acumulacions de puces saltarines i insectes en les seves diferents etapes de desenvolupament, per als quals el huiro és un bon aliment i un refugi temporal que manté la humitat en els sectors alts de les platges.
Les algues poden estar surant en les capes més superficials d'aigua, (alga planctòniques) o adherides a roques, pedres i bolones (algues bentòniques). Tots dos grups són els productors més importants al mar i la base de totes les cadenes tròfiques allí existents; però, només les algues bentòniques tenen importància econòmica directa.
Les algues marines es diferencien de les plantes superiors perquè no tenen tiges, fulles, arrels i sistemes vasculars veritables. En lloc d'això, s'ancoren a objectes sòlids mitjançant un òrgan anomenat hapterio o háptero i absorbeixen els nutrients directament de l'aigua, fabricant el seu aliment mitjançant la fotosíntesi.
Bàsicament les algues es poden classificar en tres grups:
 |
| http://goo.gl/PlB5R8 |
- Algues brunes: Conegudes també com "feofitos", entre aquestes algues és possible trobar al voltant de 1500 espècies i són les algues més grans. Viuen preferentment en les zones agitades dels mars polars, encara que hi ha algunes en les profunditats oceàniques. Entre les algues marrons més conegudes hi ha la laminària gegant o les males herbes flotants que apareixen en grans masses en el mar dels Sargassos. El seu color es deu a la presència del pigment fucoxantina, que, juntament amb altres pigments xantofílicos, emmascara el color verd de la clorofil · la en les cèl · lules vegetals.
| http://goo.gl/YmJK9o |
- Algues vermelles: amb aquest nom es coneixen un grup d'algues amb més de 3.000 especiese rodófitos (Rhodophyta). Aquestes algues es caracteritzen per tenir pigments ficobilínicos que els confereixen el color vermellós (ficoeritrina i ficocianina), pel fet que emmascaren el color de les clorofil · les. La majoria de les espècies creixen prop de les costes tropicals i subtropicals. Les algues vermelles proporcionen una sèrie de col · loides, principalment agar-agar i carragenina. Entre elles es troben: la "fa clic" o "champa", el "pelillo" o "carminco", la "xicoira", el "llapín" i el "líquen gomós".
| http://goo.gl/F6LsG9 |
- Algues verdes: nom que reben els membres d'una divisió d'algues que sumen entre 6.000 i 7.000 espècies. Les hi coneix amb el nom d'algues verdes o cloròfits, a causa del intens color que atorga la clorofil · la ai b. Aquest tipus d'algues es compten entre els organismes més antics i els científics les consideren predecessores de les plantes verdes terrestres. La primera alga verda apareix en el registre fòssil fa més de 2.000 milions d'anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada