Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formació i orígens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formació i orígens. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de juny del 2014

Creació dels oceans i les plaques oceàniques

Els mars i oceans es formen quan dues plaques continentals es separen i deixen un espai que l'aigua ocupa.

http://goo.gl/bv98nP

Formació de les dorsals oceàniques
Dorsals oceàniques
Les dorsals oceàniques es generen quan al mantell terrestre es produeix un ascens de roques foses que trenquen l'escorça oceànica i donen lloc a la formació d'una fisura de milers de km de longitud en la que es produeix un intens volcanisme. L'ascens del magma provoca un abombament de l'escorça, seguit d'un estirament i una ruptura.
Les dorsals permeten el desenvolupament de serralades submarines que poden arribar als milers de metres d'altura, aflorant a la superfície de l'oceà i permeten el desenvolupament d'illes o arxipèlags volcànics.
Formació de l'arxipèlag volcànic de les canàries http://goo.gl/K3Rb1b

Creació de fosses oceàniques
Una fossa és una depressió que ha sigut formada com a resultat de moviments convergents de les plaques tectòniques.
Les zones de subducció són llocs en que en l'escorça terrestre es junten dos plaques litosfèriques convergeixen, comissionen i una d'elles (la de major densitat) s'introdueix (subducció) baix l'altra. Com a conseqüència produeix una gran depressió al sòl oceànic.
Tipus:
1. FOSA DE TIPO ANDINA: Està formada per materials sedimentats marins plegats i empenyats per la placa i per materials magmàtics generats al fondres la placa que s'enfonsa, que produeix granets en profunditats i volcans en la superfície.
Fossa Andina http://goo.gl/LFDJpu
2. FOSA TIPO MARIANAS: Subducció de la escorça terrestre que es sumergeix asota el mantell tectónic, on la placa del Pacífic es subdica sota la petita placa.
Fossa Mariana http://goo.gl/wRisgo

CREACIÓ DELS OCEANS I CONTINENTS (castellà)


PANGEA, SEPARACIÓ DE CONTINENTS I OCEANS (castellà)

Oceans des de l'atmosfera

A principis del segle XX es pensava que la Terra i els altres planetes estaven formats de matèria arrencada del Sol I circulava la imatge d'una Terra en gradual procés de refredament, des de la incandescència fins al vermell viu, per passar després a una calor moderat i finalment al punt d'ebullició de l'aigua.

Un cop refredada prou perquè l'aigua es condensase, el vapor d'aigua de l'atmosfera calenta de la Terra va passar a estat líquid i va començar a ploure, i ploure, i ploure i, ...

Al cap de molts anys d'aquesta increïble pluja d'aigua bullint que saltava i bramava en copejar el sòl calent, les conques de l'accidentada superfície del planeta van acabar per refredar prou com per retenir l'aigua, omplir i constituir així els oceans.Molt espectacular ..., però absolutament fals, podríem gairebé assegurar.

ACTUALMENT...
Els científics estan convençuts que la Terra i altres planetes no es van formar a partir del Sol, sinó a partir de partícules que es conglomeraron cap a la mateixa època en què el Sol estava gestant. La Terra mai va estar a la temperatura del Sol, però va adquirir força calor gràcies a l'energia de col · lisió de totes les partícules que la van formar. Tant, que la seva massa, relativament petita, no era capaç al principi de retenir una atmosfera ni el vapor d'aigua.O el que és el mateix, el cos sòlid d'aquesta Terra acabada de formar no tenia ni atmosfera ni oceans.
 D'on van venir llavors?Per descomptat hi havia aigua (i gasos) combinada dèbilment amb les substàncies rocoses que constituïen la porció sòlida del globus. A mesura que aquesta porció sòlida es va anar empaquetant de forma cada vegada més compacta sota l'estirada de la gravetat, l'interior es va anar fent cada vegada més calenta. Els gasos i el vapor d'aigua es van veure expulsats d'aquesta seu anterior combinació amb la roca i van abandonar la substància sòlida.Les bombolles gasoses, al formar-se i agrupar-se, commocionar a la jove Terra amb enormes cataclismes, mentre que la calor alliberada provocava violentes erupcions volcàniques.
http://educacionoceanografica.blogspot.com.es
Durant moltíssims anys no va caure ni una gota d'aigua líquida del cel; era més aviat vapor d'aigua, que sortia xiulant de l'escorça, per després condensar. Els oceans es van formar des de dalt, no des de baix.Pel que els geòlegs no estan d'acord avui dia és en la velocitat de formació dels oceans. ¿Va sortir tot el vapor d'aigua en cosa de mil milions d'anys, de manera que l'oceà té la mida actual des que va començar la vida? O es tracta d'un procés lent en què l'oceà ha anat creixent a través de les eres geològiques i segueix creixent encara?Els que mantenen que l'oceà es va formar en els començaments mateixos del joc i que ha conservat una mida constant des de llavors, assenyalen que els continents semblen ser un tret permanent de la Terra. No sembla que fossin molt més grans en temps passats, quan era l'oceà suposadament molt més petit.
D'altra banda, els qui opinen que l'oceà ha anat creixent de forma constant, assenyalen que les erupcions volcàniques escupen encara avui quantitats ingents de vapor d'aigua a l'aire: vapor d'aigua de roques profundes, no de l'oceà. A més, al Pacífic hi ha muntanyes submarines les cims, planes, potser estiguessin abans al nivell del mar, però ara queden a centenars de metres per sota d'ell.Potser sigui possible arribar a un compromís. S'ha suggerit que encara que el oceà ha anat efectivament creixent contínuament, el pes de l'aigua acumulada va fer que el fons marí cedís. És a dir, segons aquesta hipòtesi, els oceans han crescut constantment en profunditat, però no en amplada. La qual cosa explicaria la presència d'aquestes altiplans marines submergides i també l'existència dels continents.
webgrafía: http://www.astromia.com/astronomia/formaoceanos.htm