Mars i oceans: El mar com origen de la vida

L'origen de la vida

Avui en dia es creu molt probable que la vida primitiva s'originés al mar. Tot i que no ens hi parem a pensar en això, a partir d'allà es va poder evolucionar, donant lloc a totes les espècies que han passat per el nostre planeta fins l'actualitat.

Alexander Oparin
http://goo.gl/QghKdH

La teroria de la sopa primitiva és la hipòtesi més acceptada de la creació de la vida al nostre planeta. Es basa principalment com la vida es va haver d'originar en els oceans, on es van donar lascondiciones adequades perquè apareguessin molècules senzilles a l'aigua i aquestes s'unissin formant compostos més complexos en una mena de sopa o brou. Aquestes molècules entre les quals estaven: proteïnes, àcids, sucres, sals, greixos, compostos orgànics, com carboni, nitrogen i hidrogen majoritàriament, exposat a raigs ultraviolats i energia elèctrica les quals més tard seuniendo en estructures que van anar donant orígens a les cèl · lules. Aquests assajos com esferes plenes de molècules es van cridar coacervats. L'autor d'aquesta teoria va ser Oparin però molts anys més tard ha sidocomprobada al laboratori per altres científics com Miller, Urey i Juan Oró.
wegrafia: http://waste.ideal.es/especies.html

Importància del mar en la creació de la vida.
http://goo.gl/0K4moe

Les espècies marines

Actualment es coneixen 250.000 espècies diferents que habiten als mars i oceans del nostre planeta.
La major part de l'oxigen que permet la vida està produït per les algues que poblen els mars, algues que a més compleixen una funció clau en la cadena alimentària de la vida marina. Dividim aquesta secció en tres àrees d'informació, que equivalen a les tres principals categories de la vida al mar: el plàncton, la fitología marina (les algues) i la zoologia marina (els animals que poblen els oceans). En cadascuna d'elles hi ha una detallada i estructurada informació sobre les característiques i classificació dels tipus d'espècies conegudes que hi ha al mar.

FAMÍLIES I GRUPS

Els peixos són animals vertebrats. Presenten respiració branquial, reproducció sexual externa i són ovípers.

Esquelet

Perca fluviatilis

Aletes
Són emprades pels peixos per a impulsar-se, guiar-se i frenar el seu moviment cap endavant. Les aletes són plecs epitelials armats sobre radis durs o segments.

aleta dorsal

Pell i escates

Escates de Rodeus

El cos dels peixos es divideix en tres parts: el cap, el tronc i la cua. Totes elles es troben recobertes per una pell composta per dues capes: l'exterior (epidermis) i la interior (dermis o cutis). La primera excreta una mucositat que redueix la resistència per fricció de l'aigua i constitueix una protecció contra els paràsits, les ferides i les infeccions. Entre la capa exterior i la interior es troben les escates (inserides en la dermis), encara que no tots els peixos en tenen.

Línea lateral

Aparell respiratori

En els peixos cartilaginosos apareixen a cada costat entre 5 i 7 fenedures branquials que es comuniquen, independentment una de l'altra, amb l'exterior. La primera, més petita, és l'espiracle. En els peixos ossis hi ha l'opercle: una peça òssia i plana que protegeix les brànquies que són les estructures relacionades amb la respiració.

Webgrafia:
http://www.buenastareas.com/ensayos/Teoria-De-La-Sopa-Primitiva/1724541.html

Els cnidaris
El fílum dels Cnidaris inclou animals aquàtics, gairebé tots ells marins, amb simetria radial. Podem trobar espècies bentòniques, de totes profunditats, i planctòniques, tant de medis costaners com de mar oberta. Molt d'ells són sèssils o bé amb una mobilitat bastant limitada. De fet, moltes formes pelàgiques (les meduses, per exemple) més que nedar, el que fan és mantenir-se entre dues aigües i deixar-se arrossegar pels corrents.

Colònia de pòlips amb esquelet calcari

El cos acostuma a tenir forma de sac amb una cavitat interna que comunica amb l'exterior a través d'una sola obertura, la boca. Aquesta obertura es troba envoltada de tentacles que són utilitzats per a la captura de l'aliment. L'esquelet, si hi és present, pot ser intern o extern i de naturalesa diversa (calcari o corni).

Medusa Cyanea. Pot arrivar als dos
metres de diàmetre

És en especial en la superfície externa d'aquest tentacles on es situen unes cèl·lules especials anomenades cnidòcits que estan proveïdes d'una càpsula, a l'interior de la qual hi ha un filament recargolat envoltat d'un líquid urticant. Quan alguna cosa toca la superfície de l'animal, aquestes cèl·lules poden disparar el flagel i alliberar el líquid urticant, la qual cosa provoca la paràlisi o la mort de les preses que li serviran d'aliment. De fet, el mot Cnidaris significa urticants.
webgrafía: http://www.xtec.cat/~malos/cnidaris/introduccio/introduccio.htm

Equinoderms

eriçó de mar http://goo.gl/ccSAn7

Els equinoderms són tots marins i viuen desplaçant-se lentament per les roques, la sorra, etc. Tenen unes característiques pròpies que no trobem en d'altres grups:
-Presenten un esquelet intern format per moltes peces petites unides com si fos un trencaclosques. En els eriçons de mar aquestes peces estan soldades i en les estrelles de mar estan articulades.
-D'aquest esquelet en surten unes pues, més o menys llargues, que es poden moure perquè s'articulen per la base. El nom d' equinoderm significa "pell d'espines".

estrella de mar http://goo.gl/ruLvPX

-A l'interior del seu cos presenten un sistema de conductes denominat aparell ambulacral, per on circula aigua de mar i del qual surten els peus ambulacrals, que serveixen per desplaçar-se.
-L'aparell circulatori està molt reduït o és quasi nul. Per això, l'aparell ambulacral pot realitzar les funcions de l'aparell circulatori i del respiratori, ja que transporta l'oxigen i les substàncies nutritives, per un sistema de circulació tancada.
-Tenen reproducció sexual i en alguns grups també es realitza la reproducció asexual.

holotúria http://goo.gl/lny0Aa

-En la reproducció sexual es produeixen gran quantitat d'ous, dels quals surten unes larves que després es transformen en adults.
-Algunes estrelles de mar, que poden reproduir-se asexualment, ho fan mitjançant fragments del seu cos, a partir dels quals es formen noves estrelles completes.
-En aquest grup d'invertebrats trobem els eriçons de mar o garotes, les estrelles de mar, les ofiures, les holotúries i els lliris de mar.
Webgrafia: http://www.xtec.cat/~ccosta25/equinoderms.htm

Crustacis

cranc http://goo.gl/AKDtiO

esquelet de gamba

Són animals majoritàriament aquàtics i, excepte algunes espècies, propis d'ambients marins. Presenten el cos dividit generalment en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Aquest últim sol estar articulat en diverses peces, de les quals, l'última té forma de ventall i es denomina tèlson, molt característica d'aquests animals. L'exoesquelet sol ser més dur que el de la resta d'artròpodes pel fet que presenta dipòsits i incrustacions de sal. Els crustacis poden tenir formes molt variades i estranyes a causa de la gran quantitat d'apèndixs que posseeixen. Així, al cap podem trobar parells d'apèncixs sensorials, com les antenes o les antènules, juntament amb altres que ajuden a agafar i mastegar els aliments, com les mandíbules, maxil·les i maxil·lípedes. Del tòrax surt un nombre variable de parells d'apèndixs adaptats a la locomoció. Tots ells tenen un extem acabat en pinça que utilitzen per agafar-se a les irregularitats del terreny. Dels segments que formen l'abdomen també surten parells d`apèndixs amb la mateixa estructura, però de mida més petita. Respiren a través de brànquies.
http://www.xtec.cat/~ccosta25/crustacis.htm

Rèptils
Són d'origen terrestre que han tornat al mar. Són vertebrats previstos, la majoria, de quatre extremitats, amb el cos omplert d'escames cornes o bé de plaques dèrmiques d'origen ossi. Respiren a través de pulmons. Poden variar la temperatura al cambair de medi ambient; el seu desenvolupament embrionari es fa en ous, es a dir, són ovipars.
Segons les adaptacions que han sofert per poder acomodar-se al diferents tipus de vida, canvia molt la seva estructura externa.
Els principals marins dels rèptils són les tortugues o quelonis, tot i que també existeixen serps (amb menor proporció). De vegades s'observen cocodrils que arriben al mar de forma accidental.

Les tortugues ocupen una posició especial entre els animals que viuen en les aigües dels oceans, i per varies raons constitueixen un grup de gran interès per l'home que intenta entendre el seu origen i com ha evolucionat per arribar al seu aspecte actual.

Dinosaures marins